L’efecte Tom Sawyer: clau del model de negoci de plataformes d’Internet
L’efecte Tom Sawyer és la clau del model de negoci de les plataformes d’Internet (l’exemple de Facebook)
A vegades, la tecnologia és fa pesada i complicada, això ho saben algunes empreses tecnològiques, que aprofiten l’ocasió per treure partit d’aquesta situació. Tot i així, si tenim la sort de comptar amb algú com Ramon Arnó, per explicar-nos-ho, no només de forma simple sinó més amena, entenem que sí, a Internet res és gratis, i si no costa, és el que el pagament ets tu, o millor dit les teves dades.
La rondalla d’aquí baix, ens explica molt bé com ho fa alguna coneguda xarxa social per mantenir-nos vigilats i utilitzar les dades, que tan “amablement” li cedim gratis, per guanyar diners amb elles.
Que quedi clar, aquest exemple no és l’únic! Moltes són les aplicacions i plataformes digitals per a les quals “la mercaderia som nosaltres” …
L’efecte Tom Sawyer
En el segon capítol de les aventures de Tom Sawyer, la tia Polly li encarrega al Tom que pinti amb calç una llarga tanca de fusta, d’exactament trenta vares de llarg i nou peus d’alçada.
En Tom s’ho fa venir bé perquè els seus amics realitzin la seva feina per ell i així descobreix, en paraules de l’autor, un dels principis fonamentals de la conducta humana: que per fer que algú, home o noi, anheli alguna cosa, només cal fer-la difícil d’aconseguir.
I com ho fa?
Doncs fent creure als seus amics que aquest tediós treball de pintar una extensa tanca, és en realitat una agradable activitat creativa.
Per fer això en Tom comença a pintar la tanca a ulls dels seus amics com un gran artista que gaudeix enormement amb la seva emocionant activitat creativa -que no és feina.
¿I que aconsegueix?
Doncs que els seus amics no només li pintin la tanca sencera amb 3 capes, sinó que a canvi li facin tota mena regals per aquesta feina, o millor dit, per aquesta ociosa activitat creativa.
Per fer-ho en Tom els hi ven el torn per emblanquinar la valla, a canvi que els seus amics li regalin des d’un tros de vidre blau d’ampolla per mirar les coses a través d’ell, una clau incapaç d’obrir res, un tros de guix, un gatet borni o un collaret de gos, però sense gos, regal que dóna dret als col·legues d’en Tom a pintar animosament la tanca -que no és feina.
Tom els observa des de l’ombra d’un arbre, balancejant les cames i menjant-se una poma veient com els seus amics treballen per ell, encara que ells pensen que no és feina.
El final és conegut:
… la tieta Polly es sorprèn tant de la feina d’en Tom que no pot expressar-ho amb paraules, a l’observar tota la tanca emblanquinada amb diverses capes i amb una franja afegida al terra, i no només el felicita, sinó que li regala una poma.
Traslladem la història a les xarxes socials d’avui:
Si traslladem aquesta història publicada el 1876 i l’ extrapolem a les xarxes socials o plataformes com Facebook, podem substituir els 3 personatges i posar-los noms i cognoms:
- La tieta Polly seria la representant dels accionistes de Facebook.
- Tom Sawyer seria sens dubte Mark Zuckerberg.
- Els amics pintors d’en Tom som tots nosaltres, els 2.449 milions d’usuaris de Facebook que fem la feina -o per a alguns una agradable activitat creativa- consistent en crear continguts gratuïts per a la plataforma o xarxa social.
En conclusió, aquella feina que haurien de fer els treballadors de Facebook a canvi d’un salari, nosaltres els usuaris -els amics pintors de Tom- ho fem no només gratis et amore i de manera desinteressada, sinó a més a més pagant un preu com és regalar a la plataforma les nostres dades personals i no, com en el cas dels amics d’en Tom, lliurant a canvi un vidre blau o un collaret de gos, però sense gos..
Aquest és l’anomenat efecte Tom Sawyer, clau del model de negoci de les plataformes digitals.
© Ramon Arnó Torrades, Lleida, 2021.
De la història a la realitat
Com bé ens ho recalca Santiago Bilinkis en una interessant xerrada TED “…res és gratis, en el món de les empreses. Si no estem pagant amb diners, ¿de quina altra manera ho estarem fent?”
Santiago ens recorda l’expectativa que teníem amb Internet: tot havia de ser gratuït. Però els desenvolupaments tecnològics tenen un cost i, al no cobrar als usuaris, les empreses van començar a buscar maneres de monetitzar els seus serveis a Internet .
Primer, van pensar en la publicitat, cobrant als anunciants, com a font de benefici per a les empreses.
Molt ràpid van passar a recopilar tot aquest munt de dades que els usuaris, despreocupadament, els proporcionem, amb la idea de segmentar el màxim el missatge que ens donen a cadascú. Així és com, una vegada hem realitzat una recerca de flors grogues, ens comença a sortir publicitat sobre aquest tipus de producte en totes les nostres connexions.
“Els m’agrada 👍 i el nombre de seguidors són la moneda amb la qual avui es comercia l’acceptació social …” (Santiago Bilinkis).
Com evitar-ho?
Ens podem preguntar aleshores Com evitar-ho?
El primer, és assegurar-nos que cap plataforma pugui seguir i / o registrar la nostra activitat fora d’elles, encara que això no sigui fàcil ni evident Per exemple, hem de
- Limitar les galetes o cookies que acceptem al navegar
- Netejar les cookies amb regularitat
- Prendre’ns el temps d’acceptar o rebutjar les galetes que ens proposen: no acceptar-ho tot “a la babalà”
- Evitar guardar les nostres contrasenyes o números de targeta de crèdit en els navegadors
- Preferir utilitzar les opcions dels navegadors “d’incògnit”
Buscant una mica per internet (si també hi trobem respostes), podem veure nombrosos articles que ens expliquen quines accions realitzar per limitar les dades que les plataformes recullen sobre nosaltres. Per exemple aquest article que ens explica “com impedir que Facebook recopili dades sobre la nostra navegació …”. Més avall deixem alguns enllaços més, esperant et siguin útils.
Parlant de Galetes
Les cookies emmagatzemen dades sobre la nostra activitat on line perquè els propietaris de les plataformes d’internet, que visitem, les puguin fer servir, com per exemple:
- Direcció IP
- La matrícula del nostre dispositiu (també anomenada MAC o IMEI)
- Informació sobre si som visitants habituals o és la nostra primera visita
Gràcies a aquestes cookies, completades per altres tecnologies de seguiment, grans empreses d’internet, com Google, Amazon, Facebook, Uber, creen perfils molt detallats de cada un de nosaltres, els seus usuaris.
Per què interessen les meves dades?
Aquests perfils realitzats per les plataformes d’internet en què naveguem no només són per al seu ús, sinó que també els tenen altres empreses que paguen a les primeres per instal·lar les seves pròpies cookies.
Si a aquestes informacions, obtingudes amb les galetes, li sumem les següents:
- Geolocalització de les nostres fotos
- Llocs en què paguem amb la nostra targeta de crèdit
- Lloc al que ens n’anem de vacances
- Tipus de música que escoltem
- Recorregut de la nostra sessió de running
- …
Resulta que aquestes plataformes acaben per conèixer-nos millor del que nosaltres mateixos. És aquí on l’arribada del RGPD ens pot ajudar. La seva finalitat és ajudar-nos a protegir les nostres dades personals i la forma en què les organitzacions i empreses els emmagatzemen, processen i destrueixen. A més a més, estableix quantioses multes en cas de violació d’aquestes dades. Però això és una altra història…
Des d’ESCUDA, com a empresa especialitzada en solucions de seguretat TIC i ciberseguretat ajudem a les empreses a conscienciar els seus equips, proporcionant formacions en ciberseguretat. També et podem ajudar amb els teus dubtes respecte a la RGPD i la seva aplicació en l’entorn específic de la teva empresa. No dubtis a contactar amb nosaltres trucant al 931 931 848 o completant aquest formulari, ens vindrà molt de gust atendre’t.
Més informació (avui anem de vídeos):
FACEBOOK guarda un registre de TOTES LES WEBS que visites: així pots DESACTIVAR-LO
La veritat sobre la Privacitat a Internet i la GDPR | Gina Tost
Tens privacitat de veritat a les xarxes socials?
La teva vida a les xarxes socials té públic
Internet de les coses i propietat de les dades generades
#escuda #dadespersonals #RRSS #xarxessocials #protegirles nostresdadess #RamonArnoTorrades #cookies #plataformesdinternet
